cauolesa Un any més, com és habitual a principi de curs, aquest cap de setmana va tenir lloc l’excursió de Sant Salvador en què tot l’Agrupament vam trobar-nos per celebrar les promeses.
El dissabte, cada branca va marxar d’excursió per l’entorn natural d’Olesa. Els més menuts, els Castors i Llúdrigues van passar la nit al Cau, aprofitant l’ocasió per conèixer-lo. Els Llops i Daines van passar la nit al Pla del Fideuer. Per la seva banda, els RiNGs van passar la nit a Puigventós i els PiCs a Sant Pere Sacama. Finalment, els Trucs i Mirres van fer nit a Sant Salvador.
Diumenge va ser el gran dia. Després de passar la nit en llocs diferents, tot l’Agrupament; infants i joves, caps i quel·les i famílies; vam reunir-nos a Sant Salvador de les Espases. Allà, amb Montserrat de fons, tots els membres de l’Agrupament que han superat el seu primer any al Cau, van llegir les seves promeses i se’ls va entregar el foulard. Més tard, vam baixar al Pla del Fideuer on vam enterrar les promeses sota l’arbre del cau i vam dinar tots junts.
Aquí teniu el text que vam llegir mentre enterràvem les promeses.
Un any més, tornem a donar vida i protagonisme a l’Arbre del Cau. Un arbre que creix amb el record d’anys enrere, de plors i d’emocions causades per tots els moments de tot un any al cau, de les ganes de comprometre’s amb aquest projecte i amb aquest estil de vida. Una promesa en un simple tros de paper que conté totes les experiències viscudes, els riures i l’energia de qui l’ha escrit. I tota aquesta energia és la que fa créixer el nostre arbre.
Sense totes nosaltres això no tindria un impacte tan gran en les nostres vides. Des de Castors i Llúdrigues fins a Trucs i Mirres, passant per Caps i Quel·les, excaps i exquel·les, sense oblidar-nos de les mares i els pares; totes fem possible tot això, aquests moments màgics.
En el moment en què posem terra damunt d’aquestes promeses, les nostres paraules i el compromís que estem agafant es queda gravat a la terra i perduraran per tota la vida. I, a poc a poc, l’arbre va creixent i el que abans era una simple llavor es pot convertir en tot un bosc on ens sentirem com a casa. I per molt que nosaltres canviem i l’arbre ja no torni a ser el mateix que quan vam enterrar la nostra promesa, hi haurà la nostra essència de qui érem i de tot el que ens ha aportat el cau. Per això, un any més, moltes gràcies a totes i tots per fer créixer aquest món.
