cauolesa El passat 9 i 10 d’octubre es va realitzar la primer excursió del curs de l’Agrupament. El dissabte, cada branca per separat va gaudir de diferents activitats, rutes, raids, tallers i llocs diferents on dormir. El diumenge al matí, com ja es tradició tot l’Agrupament es va reunir a Sant Salvador de les Espases, on es van llegir les promeses i es van donar els fulards. Després es va baixar al Plà del Fideué, on els nens i nenes que havien fet la promesa, la van enterrar a les arrels de l’arbre del CAU, després de llegir un text fet per l’ocasió. Finalment, infants, caps i famílies vam gaudir d’un dinar tots junts.
Aquí teniu el text de l’arbre del cau que es va llegir aquest any abans d’enterrar les promeses entre les seves arrels:
“No jutjo la llavor de no ser arbre, procuro regar-la i cuidar-la.” Dins de tots nosaltres guardem aquesta llavor. La nostra feina és descobrir l’arbre que cadascú porta a dins.
De petits, procurem regar amb molt de compte la llavor perquè germini. La falta d’aigua farà que l’arbre s’assequi, però l’excés farà que s’ofegui. Per això, cal trobar el nivell necessari de cura que necessita cada arbre. Quan l’arbre germina i comença a créixer, cal seguir cuidant-lo. La natura és salvatge, vindrà el fred i les gelades. Però si hem sabut cuidar bé de l’arbre, serà capaç de passar fins l’hivern més glacial. I, més tard, quan segueixi creixent, vindrà la calor i, amb ella, l’amor. Li sortiran flors i, aleshores, l’arbre serà capaç de tornar tot aquell amor que ha rebut de petit, en forma d’olors i de colors; en forma de flors.
Així doncs, l’arbre del cau no és només un arbre. És la imatge de tot aquell treball que dia rere dia fem per fer créixer l’arbre que cada nen i cada nena porta a dins. Sense jutjat la llavor, procurant regar-lo i cuidar-lo.
Ara bé, igual que en l’agrupament, igual que en cadascú de nosaltres, igual que en l’arbre, hi ha una part que no es veu, que està sota terra. Que ens manté ferms, ens alimenta i ens fa seguir endavant. Aquestes són les arrels que arrelen l’arbre, és el compromís que sentim cap al cau i són les mares i els pares, els excaps i les exquel·les que, sense ser visibles en el dia a dia, sabem que sempre estan allà i són els que ens fan seguir endavant.
Un any més, enterrem les promeses sota l’arbre del cau. Tot l’agrupament junt: nenes i nens, caps, quel·les, pares, mares, excaps i exquel·les. Per així apropar les promeses a les arrels. Per apropar el nostre compromís al compromís de l’Agrupament.”
